Sant Joan Despí era un poble que tenia una extraòrdinaria abundància d'aigües subterrànies, potables i fresques, que proveïen una població poc nombrosa.
A partir de la segona dècada del segle XX, va augmentar el nombre d'habitants i això va donar lloc a instal·lar fonts públiques. Una d'elles era la Font del Be, al carrer del mateix nom. Per la Festa Major, el veïnat guarnia la font.
Quan es va mercantilitzar l'aigua, la sequera de les vetes subterrànies de tota la població es va fer patent, i va portar com a conseqüència la desaparició de les fonts públiques. La Font del Be va erigir-se en una mena de símbol oficiós del poble en donar nom a la revista La Font del Be.
L'Ajuntament va tornar a instal·lar la font al seu lloc al 1998.