La Ciutat / Història

Història


Amb la major part de terrenys de la vall baixa del Llobregat, l’actual terme municipal de Sant Joan Despí ha estat habitat des de l’antiguitat més remota (Sant Joan Despí, patrimoni artístic i cultural, CEDIP, 1999).

En l’època romana, van instal·lar-se al terme diverses vil·les i grans masos dedicats a l’agricultura. Aquest sector era conegut a l’època amb el nom de Vico Miziano.

A l’edat mitjana, després de la invasió sarraïna, que va devastar i despoblar la comarca, a partir del segle X es va iniciar amb gran intensitat el procés de repoblament. Exponent d’aquesta embranzida va ser la fundació de la parròquia de Sant Joan Baptista, documentada des dels primers anys del segle XI.

Durant el decurs dels segles XV, XVI i XVII, la comarca va partir els efectes dels diferents episodis bèl·lics i les repetides epidèmies de pesta que van assolar Catalunya, i van produir una davallada general de la població. L’economia seguia essent bàsicament agrícola, complementada amb la pesca al Llobregat.

Fins a mitjan del segle XVIII, el Camí Reial que enllaçava Madrid i Barcelona travessava la població i era un important factor de desenvolupament. Amb la construcció d’una nova ruta durant el regnat de Carles III (l’actual N-II), Sant Joan Despí va perdre la seva tradicional situació de poble de pas i des d’aleshores ha patit un relatiu aïllament que ha condicionat decisivament la seva evolució històrica. Segons dades del viatger Francisco de Zamora, en aquella època el poble tenia gairebé un sol carrer (l’actual carrer Major).

Fins l'any 1830 el municipi de Sant Joan Despí s'estenia a ambdós costats del que avui coneixem com el carrer del Bon Viatge i seguia pel camí del Mig i pel carrer de Catalunya per anar a trobar-se amb el Despoblat i el raval de les Begudes, on es dispersaven camps i masies.

A final del segle XIX neix l'eixample de Sant Joan Despí, entre els carrers de les Torres i de Francesc Macià. És un traçat de línia recta, paral·lela a la línia del ferrocarril on s'aixecaren les residències d'estiueig d'alguns barcelonins al final del segle XIX i començament del XX. Si ens situem en la línia divisòria que representà la línia del ferrocarril per al nucli poblacional de Sant Joan Despí i mirem cap a la part alta, en un punt intermedi situaríem l'av. de Barcelona (antigament riera de la Fontsanta) i observaríem a mà esquerra el Samontà i, a mà dreta, les Planes. El Samontà era la part amb més pendent i s'estenia cap a Sant Just Desvern i Esplugues de Llobregat. En canvi, a la dreta, en una zona més plana, s'estenia l'altre secà, les Planes, limitant amb Cornellà de Llobregat.

A principis del segle XX, la descripció de l’aspecte que presentava el nucli antic de Sant Joan Despí, la podem trobar al llibre d’Alvar Maduell “Sant Joan Despí, un recorregut per la història” del volum Província de Barcelona de la Geografia general de Catalunya: “Poble que, amb el caseriu de Les Begudes i 32 cases escampades pel terme, reuneix 281 edificis amb 1172 habitatges de fet i 1171 de dret. És a l’esquerra del riu Llobregat i a 3 kilòmetres al S. Del cap de partit. Hi passen el ferrocarril de Tarragona a Barcelona, que hi té estació, el camí veïnal de Cornellà a Sant Feliu, i el canal de la Infanta Carlota, quines aigües reguen la seua horta. Pertany al bisbat de Barcelona; té una església parroquial dedicada a Sant Joan, servida per un rector; una costura i un estudi municipals, una biblioteca escolar i pública i una caixa escolar d’estalvis, dues societats corals, una de recreativa, una altre de política, una subdelegació de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i la Cambra Agrícola del Baix Llobregat. Hi ha cabo de sometent i fa festa major el dia 23 d’agost. Tota la seua indústria consisteix en una fàbrica de cartró i un forn d’obra. El seu terme és pla i de clima templat i saludable; s’hi cull blat, blat de moro, llegums, cànem i vi. Aquest poble era reialenc”.

Per a la zona del Samontà es projectà l'any 1926 una urbanització nova de la mà de l'arquitecte Josep M. Jujol. Aquesta urbanització suposava la construcció d'un nou barri perfectament deliniat i estudiat que contenia una plaça radial de la qual naixien nous carrers on edificar tot un barri nou. El projecte estigué immobilitzat uns anys i cap al 1947 es reprengué, arribant a confegir-se un padró fiscal amb les corresponents derrames a pagar pels propietaris de les finques rústiques per a la redacció del projecte. Malgrat tot, el projecte no prosperà i el Pla Comarcal de 1953, que oferia terrenys industrials fora de Barcelona, va fer que aquesta zona de Sant Joan Despí figurés com a zona industrial (que amb el temps es transformaria en el Polígon Industrial Fontsanta) i fos l'empresa Gallina Blanca la primera en instal·lar-s’hi, seguint-la d'altres més.

Amb això desaparegué la idea d'eixample del nucli principal de Sant Joan Despí per damunt de la via del ferrocarril i, a més, naixia una nova barrera que separaria físicament el nucli antic amb la resta de barris existents (La Mossota, Pla del Vent...). Més tard aniria configurant-se un nou barri: Les Planes, a força de donar cabuda a tots aquells treballadors i treballadores que es desplaçaren dels seus municipis d'origen (principalment d'Andalusia) atrets per l'oferta d'ocupació que oferia el nou polígon industrial.

Durant les dècades de 1960 i 1970, Sant Joan Despí creixia indiscriminadament. L'any 1960 el municipi tenia 4.711 habitants i el 1970, 16.055. El barri de Les Planes fou totalment edificat i el nucli antic sofrí l'enderrocament de moltes finques que es reconvertiren en illes senceres de blocs d'habitatges, la majoria d'ells d'una estètica i confortabilitat ben allunyada dels estàndards de qualitat exigibles.

Durant la dècada de 1980, democratitzades les administracions públiques, l'ordenament de les ciutats va ser uns dels principals projectes dels governants. La crisi econòmica ajudà a fer-ho de mica en mica : zones verdes, parcs, equipaments...

A mitjans de la dècada de 1980 novament Sant Joan Despí torna a ser espectador d'un nou creixement urbanístic: neixen el Polígon Residencial Sant Joan i el sector Torreblanca. L'any 1985 la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió decidí ubicar les seves instal·lacions de TV3 en el Polígon Residencial Sant Joan - d'aquí que el barri també se'l conegui com barri de la TV3-. La seguiren tota una sèrie d'empreses de construcció que començaren a edificar blocs d'habitatges fins a ben bé al 1997. S'ha aconseguit unir aquest barri amb la resta, i principalment amb el de les Planes, amb la construcció del pont de Marquès de Monistrol i amb el parc de la Fontsanta.

El començament del nou segle és també l’inici de l’eixample Sud-oest, una zona totalment nova que s’estens des del carrer Major, al barri Centre, cap al riu i que queda englobada al mateix barri.

Sant Joan Despí és avui en dia una ciutat que ha arribat pràcticament als 32.000 habitants. Una ciutat amb quatre barris ben definits i equipats: amb cada cop més espais verds, més zones per poder gaudir, una biblioteca, dos poliesportius i diferents espais esportius, centres cívics, més i millors connexions. Una ciutat que cada cop té més qualitat de vida.

Per conèixer la història dels diferents barris podeu consultar els articles publicats al Butlletí de la Gent Gran:

  • Duran i Albareda, Montserrat. “Les Planes (1) Un barrio de Sant Joan Despí”. Butlletí de la Gent Gran. Ajuntament de Sant Joan Despí. Núm. 5. Desembre 1998. Pàg. 7
  • Duran i Albareda, Montserrat. “Les Planes (2) Un barrio de Sant Joan Despí”. Butlletí de la Gent Gran. Ajuntament de Sant Joan Despí. Núm. 6. Març 1999. Pàg. 7
  • Duran i Albareda, Montserrat. “Les Planes (3) Un barrio de Sant Joan Despí”. Butlletí de la Gent Gran. Ajuntament de Sant Joan Despí. Núm. 7. Maig 1999. Pàg. 11
  • Duran i Albareda, Montserrat. ”Pla del Vent – Torreblanca (1) Un barri de Sant Joan Despí. Butlletí de la Gent Gran. Ajuntament de Sant Joan Despí. Núm. 8. Setembre 1999. Pàg. 7
  • Duran i Albareda, Montserrat. “Pla del Vent – Torreblanca (2) Un barri de Sant Joan Despí. Butlletí de Sant Joan Despí. Ajuntament de Sant Joan Despí. Núm. 9. Novembre 1999. Pàg. 7
  • Duran i Albareda, Montserrat. “Pla del Vent – Torreblanca (i 3) Un barri de Sant Joan Despí. Butlletí de Sant Joan Despí. Ajuntament de Sant Joan Despí. Núm. 10. Febrer 2000- pàg. 11
  • Duran i Albareda, Montserrat. “Residencial Sant Joan – TV3 (1) Un barri de Sant Joan Despí. Butlletí de Sant Joan Despí. Ajuntament de Sant Joan Despí. Núm. 11. Maig 2000. Pàg. 11
  • Duran i Albareda, Montserrat. “Barri Residencial Sant Joan –TV3 (2). Butlletí de la Gent Gran. Ajuntament de Sant Joan Despí. Núm. 12. Desembre 2000. Pàg. 11
  • Duran i Albareda, Montserrat; Ruiz Carrillo, Miquel. “El raval de Les Begudes (1)”. Butlletí de la Gent Gran. Ajuntament de Sant Joan Despí. Núm. 13. Febrer 2001. Pàg. 7
  • Duran i Albareda, Montserrat; Ruiz Carrillo, Miquel. “El raval de Les Begudes (2)”. Butlletí de la Gent Gran. Ajuntament de Sant Joan Despí. Núm. 14. Juny 2001. Pàg. 11
  • Duran i Albareda, Montserrat; Ruiz Carrillo, Miquel. “El raval de Les Begudes (3)”. Butlletí de la Gent Gran. Ajuntament de Sant Joan Despí. Núm. 15. Desembre 2001. Pàg. 11
  • Duran i Albareda, Montserrat; Ruiz Carrillo, Miquel. “El raval de les Begudes (i 4)”. Butlletí de la Gent Gran. Ajuntament de Sant Joan Despí. Núm. 16. Març 2002. Pàg. 11
Real Time Web Analytics